Descarrega la fitxa del cas complet: cas 2. La Base: finances solidàries en clau feminista.

Descarrega el mapeig complet: Educant Alternatives, finances ètiques com a eina de canvi.

Aquest projecte es desenvolupa entre dues entitats argentines, La Base des d’un punt de vista formador i educacional, i per l’altre, la Cooperativa 3 de Agosto que es posiciona com educand. Tot això, en el marc de l’acompanyament per sol·licitar el projecte REDECO (Programa de reactivación y desarrollo productivo cooperativo). 

Finances solidàries: capacitant empreses recuperades 

En relació en com La Base ensenya i fa pedagogia de les finances solidàries, s’ha pogut veure que l’entitat ensenya les finances solidàries a partir de capacitar cooperatives de treball en temes d’administració, gestió i autogestió. La seva forma de treballar és democratitzar l’accés al finançament, cap a cooperatives i entitats que estan excloses de les finances hegemòniques, al mateix temps que es fa un assessorament tècnic en el procés d’acompanyament. A continuació, un fragment de la cooperativa 3 de Agosto, la qual s’ha capacitat amb La Base: 

Y básicamente nosotros, o sea, no… No tendríamos acceso. Yo no creo que hubiéramos durado mucho si no teníamos esta calidad de asesoramiento. Veo en una cuestión solidaria desde un sindicato que te apoya como cooperativa porque estamos en un limbo. Somos una empresa pero no somos empresarios o sea en un momento empiezas a moverte como empresa, pero no tenés ni ese espíritu ni esa espalda. -Viviana, educand 

En el fragment anterior es pot veure com La Base treballa en l’economia real, és a dir, amb grups que estan exclosos de l’economia hegemònica per raons econòmiques i socials, fent al mateix temps un ensenyament transversal de les finances solidàries, comunincant-ne l’existència i què significa a través de l’economia social, solidària, popular i feminista. Així, es busca veure el món d’una altra forma, donant el finançament, explicant en relació amb la realitat econòmica i social del país, mundial i adaptant-se a aquesta realitat, tal com es pot veure al següent paràgraf: 

Claro, cuando todo estaba listo, ya se otorgaron los fondos. Creo que el contexto inflacionario influyó en que el monto inicial perdiera valor. Por lo tanto, es crucial considerar otras formas de apoyo, financiamiento y conocimientos para acceder a este tipo de financiamiento con valores distintos. Los valores neoliberales, en última instancia, hacen que sea más complicado para cada uno abrirse camino por sí mismo. -Viviana, educand 

La Base ensenya i divulga la seva ètica amb la pràctica i forma de treballar, contraposant-se al sistema capitalista i neoliberal actual el qual busca l’acumulació de capital (XES, 2018). Es posen al servei del benestar humà, fan una col·laboració amb les cooperatives, respectuosa i sentint totes les veus, és a dir, intentant tenir un tracte equitatiu (de Cruz, 2017). Això es pot veure a través d’un exemple, una forma de treballar que tenen és el moment d’omplir formularis per a l’administració o altres aspectes burocràtics, l’equip de La Base va a la cooperativa en qüestió, s’entrevista amb les persones i observa la seva forma de treballar, recollint dades qualitatives per a després omplir elles el formulari, amb unes dades quantitatives i amb un vocabulari tècnic, difícil a vegades de poder realitzar si no tens els coneixements i la pràctica. Amb aquest exemple, es pot veure com l’entitat intenta ser de pont entre economia real (Cavallito, Isonio i Meggiolaro, 2018) i el sistema hegemònic. 

A més a més, seguint els principis de les finances solidàries, analitzen quina relació tenen les cooperatives a les quals fan l’acompanyament amb la comunitat, tenint en compte així el compromís amb l’entorn, com també ajudar perquè es creïn xarxa dins l’economia social i solidària, al mateix temps que capacitar-les perquè siguin autosuficients. 

Entonces, ahora podemos subsistir. Podemos ser autosuficientes, pero no solos, sino en base a la red de esta red solidaria que se presenta, el entramado… es un entramado. -Viviana, educand 

Com a cloenda d’aquest apartat, comentar que es pot veure de forma clara la pedagogia i posicionament ètic que té La Base dins de l’economia social i solidària, seguint els principis de treball, equitat, cooperació i compromís amb l’entorn; però tenint en compte les necessitats de la realitat social del context (de Cruz, 2017). En relació als principis de les finances ètiques i solidàries es demostra clarament el principi d’implicació, de compromís i de transparència gràcies a la seva pàgina web, de participació impulsant un model organitzatiu igualitari a les cooperatives que capacita i de coherència (XES, 2018; Diner ètic, 2023). És a través de la seva forma de treballar i capacitar les cooperatives que ensenyen sobre la realitat de les finances ètiques en l’entorn, sent una eina política per a promoure la vida econòmica afí als valors personals i comunitaris de transformació social (de Cruz, 2017). 

La Base és una entitat que transforma la societat i ajuda a altres cooperatives en aquest procés, estant al servei per a satisfer les necessitats de les persones, distribuir equitativament la riquesa generada (Gassiot, 2013). 

Educació transformadora: creant confiança i entenent les necessitats dels educands 

Tal com s’ha mencionat, es realitza un acompanyament pedagògic que no es limita només a aquest projecte, sinó que va més enllà. Es crea un vincle. Es construeix una relació de caràcter horitzontal i de confiança. S’assenten les dues parts i pensen juntes perquè fer-ho, quin és el destí i com fer inversió. Això comporta a la incorporació i nutrició d’aquest vincle de la complexitat d’experiències que ja porta l’educand. 

Així, es destaca com existeix un reconeixement de l’educand com subjecte actiu que, mitjançant la seva experiència real, pot ser part efectiva de l’aprenentatge: 

Escuchar las voces de las y los otros, ¿no? Entonces, como que en todo lo que hacemos es para eso, es transversal. En algún punto formamos haciendo también ¿no? Escuchar a quienes tienen el conocimiento técnico y específico de cómo se manejan las máquinas (…) Hay un conocimiento que se va construyendo en esa experiencia -Leila, rol d’educadora, membre de La Base 

Sumat a l’explicació de la part formadora, des de l’educand també es percep aquesta dinàmica. A més d’una relació propera, horitzontal i personal, es relata un aprenentatge acompanyat i un aprenent fent: 

Además, está la situación de aprendizaje en el camino. Tuvimos que aprender, jamás habíamos armado un proyecto. Nada en la secundaria… de cómo armar un proyecto -Viviana, educanda 

Amb això, es pot veure com hi ha un fort component d’aprenentatge experiencial, expressat en els quatre elements del concepte (Espinar i Vigueras, 2020). Especialment respecte al reconeixement de les seves experiències vitals i l’assaig de noves eines que permetran solucionar aquestes dificultats (Espinar i Vigueras, 2020); considerant la utilització de les finances solidàries i ESS com eina per combatre l’exclusió financera i socioeconòmica. 

La informació obtinguda ens porta a tenir en consideració que La Base transmet la seva ètica de finances solidàries a través de la pràctica directament cap a la cooperativa. Al dia a dia es fomenta un esperit crític necessari per fer aquesta resistència. O, com assenyala l’educand Viviana un “espíritu movilizador”. Aquest concepte ens porta a la idea que l’educand tingui un enfocament crític-reflexiu, mitjançant un procés de conscienciació (Freire, 2005). 

Durant aquest procés, val a dir, es descriu que, en la pràctica, es desenvolupen instàncies col·lectives, dinàmiques d’intercanvi de coneixements i treball cooperatiu. A més a més, aquest acompanyament s’adapta a les necessitats de cada grup, constituint una dinàmica flexible. Aquestes característiques s’emmarquen en el concepte d’educació popular, formant subjectes flexius amb consciència col·lectiva (Muñoz i Montaner, 2022), tal com diu la Leila: 

En ese intercambio y diálogo… partiendo de las ideas de lo que es la educación popular. No de que es uno el que sabe y el otro sólo aprende. Sino que hay como un conocimiento que se va construyendo en esa experiencia, como desde esa perspectiva. -Leila, rol d’educadora, membre de La Base 

Aleshores, La Base s’adapta als temps i ritmes de la cooperativa, hi ha un ensenyament acompanyat, entenent les necessitats de l’educand. Tot això, comprenent el context de treballadors/es i demostrant la presència de principis ètics en la formació mateixa com la personalització, empatia i solidaritat. 

Justícia global i drets humans: perspectiva feminista transversal 

La Base té un posicionament polític que s’apropa al pensament proposat per la justícia global i els drets humans, mitjançant el contingut i totes les seves activitats, dient obertament el seu posicionament contra hegemònic i crítica al sistema, no treballen ni fan xarxa amb entitats en contra del seu posicionament crític. Les finances ètiques i solidàries contribueixen a la justícia global a través de la transformació de les relacions econòmiques i socials del sistema financer. Segueix els principis de la justícia global, és a dir, transforma les relacions de poder que es generen, mitjançant la redistribució dels béns i l’educació per a una ciutadania global. 

Aposten per finançar les cooperatives encara que sigui arriscat per l’impacte que poden fer en ella i l’entorn, fent justícia així en molts aspectes, econòmic, social, qüestionant les relacions de poder, a favor dels drets humans. 

Un eix molt important per a l’entitat és la perspectiva feminista, ja que hi treballa de forma transversal en tota l’organització i projectes que fa, tal com es pot veure a l’explicació de la seva pàgina web: 

Somos una organización con más de 15 años de trayectoria que apoya los procesos de autogestión productiva desde una perspectiva feminista. Promovemos un modelo financiero innovador que pone en valor el trabajo y las personas que lo llevan adelante. – introducció de la pàgina web de La Base

Un exemple de la perspectiva feminista es pot veure en el cas on intenten fomentar l’ocupació femenina en espais molt masculinitzats dins de les cooperatives d’empreses recuperades. A més a més, al parlar amb Viviana de 3 de Agosto, ella també explica que tenen en compte les cures en el procés de treball, ja que compaginen la cura de les criatures amb la feina, tenint també aquesta influència feminista en la seva forma de treballar. 

Respecte a altres principis de la justícia global, La Base és un clar exemple de justícia econòmica i social, ja que contribueix a accedir al crèdit bancari a entitats, cooperatives que estiguin excloses del sistema hegemònic, sent les empreses recuperades un perfil molt present en la seva entitat. A més a més, fomenten i col·laboren en la creació de models de governança assembleària i horitzontal, i exclouen entitats que no tinguin aquest tipus de governança; encara que, venint d’empreses recuperades amb una lògica de governança diferent, el canvi no sempre sigui fàcil: 

Nosotros trabajamos con cooperativas que la organización del trabajo es democrático. Osea, prácticamente no tienen una lógica de que uno elige todo, con esas cooperativas no trabajamos. Trabajamos con quienes pueden decidir sobre sus propias condiciones de trabajo. -Leila, rol d’educadora, membre de La Base 

Altres aspectes que classifiquen la justícia global -i hem explicat anteriorment al marc teòric-, estan presents més o menys en el dia a dia de l’entitat, però amb menys intensitat, o almenys no s’ha vist en les entrevistes realitzades en la investigació i la informació de la pàgina web. Sí que, en relació amb el medi ambient, vam preguntar si era un aspecte que tenien en compte i van esmentar que l’impacte ambiental està present, però no és un excloent per treballar amb cooperatives. En aquest sentit, s’ha de tenir molt en compte el context, ja que en aquest les problemàtiques socials i la inseguretat econòmica és tal, que la justícia ambiental no es contempla com a eix imprescindible per treballar. En les entrevistes hem pogut veure que la visió crítica del món i el sistema està present, i hi ha una correlació en el discurs i visió d’aquest. Havent-hi una consciència de classe i relacions de poder presents en l’imaginari: 

Desde mi experiencia, al ser hija de un obrero metalúrgico, y haber trabajado desde el ’89, he vivido cada crisis. Cada una de ellas ha significado una degradación para el trabajador. Siempre parece que las cosas se complican para el trabajador común. – Viviana, educanda 

En conclusió, tant La Base, com la cooperativa 3 de Agosto són exemples de portar l’ètica de la justícia global a la pràctica, entenent-ho al context, les necessitats i complexitats d’aquest. I en aquesta pràctica educativa informal s’acaba promovent l’enfocament crític, sobretot en la justícia econòmica, ja que aquest és l’espai on les finances solidàries es materialitzen:

Sí, claro. Hay situaciones de exclusión financiera, sobre todo en Argentina. Por diversas razones políticas o económicas, se ha desvirtuado un poco el sistema. Hay una corriente más comprensiva con las pequeñas empresas y el tejido social. Estamos tratando de sortear eso. – Viviana, educanda