17 Oct, 2019 – 11:10
Escriu: Sandra Beatriz Moreno Sorto a Finantzaz Haratago
Va ser una jugada mestra. Va esdevenir dilluns passat, 7 d’octubre de 2019, en Andrak, l’Associació Soci Cultural de Dones de Leioa, Euskal Herria, on es va celebrar la conferència “Feminisme Pagès i Popular, Finances Ètiques i Economia Feminista”. Les cinc ponents són realment “cinc asos” de la lluita per defensar la vida en el món de les finances. És a dir, posar en el centre del sistema financer a les persones.
Tres de les asos a penes feia dues hores que hi eren a Euskal Herria. Venien de Centreamèrica: Lola del Carmen Esquivel González, de la Cooperativa Glòria Quintanilla (Nicaragua); Marlen Haydee Sánchez Calero, de l’Associació de Trabajador@s del Camp (Nicaragua); i Ana María Quinteros, de l’Associació Nacional de Treballadors Agropecuaris (El Salvador). A elles es van unir en la taula principal, Amaia Carpio Muñoyerro, de Etxaldeko Emakumeak, i Josefina Roco Sanfilippo, de l’Eix d’Economia Feminista, del Departament de Gènere de la Fundació Mundubat.
“Parlarem de moltes coses, segons ho indica el titular de l’activitat”, va comentar orgullosa Irati Cifuentes, d’Economistes Sense Fronteres, una de les organitzacions de Finantzaz Haratago, responsable de l’esdeveniment al costat de Mundubat i Associació Elkarcredit de Solidaritat. “Estem en la Setmana de l’Educació Financera i d’aquí, el nostre interès a conèixer experiències que des de lo local tenen un impacte en el global. Són les experiències de les finances transformadores”.
Pel canvi
La salvadorenca Ana María sempre inicia la seva jornada amb un pensament: “sí que és possible un canvi”. Ser positiva li ha permès sobreviure en el conflicte armat del seu país (1980-1992). Va ser refugiada a Hondures, després va participar en preses de terres, una baralla pels drets de la pagesia. La lluita continua, encara que té especial interès per les dones… “a poc a poc, anem arribant als òrgans de direcció. El coneixement dels nostres drets, per mitjà de formacions, tallers, ens ha enfortit, però encara hi ha moltes resistències en els líders i en les mateixes dones per a tenir una equitat real”.
Amb tretze anys, Lola ja era una obrera del camp. Va parir als seus 11 fills i filles en la muntanya. Des de fa molt, lluita perquè les dones a més de reproductores d’éssers humans, siguin autònomes econòmicament i estudiïn. La seva eina alliberadora és un fons revoltant manejat per dones. Ho van crear el 14 de juny de 2014. “Les dones vam posar 100 córdobas cadascuna i amb el que vam recollir, ens comencem a prestar; així, vam tenir per a comprar les canastres que necessitàvem en la tala del cafè o la llavor i l’adob en sembrar”, va comptar la nicaragüenca. “I el que val és la paraula. La confiança entre nosaltres ens ha valgut per a créixer”.
La primera sorpresa pels resultats del fons revoltant és la mateixa Lola. En 2018, tenien en les seves arques 350 mil córdobas; en interessos, van rebre 85 mil córdobas; han contractat una comptadora, tenen compte bancari “i un WhatsApp amb 40 dones”, va comentar feliç de la incursió en el món de les noves tecnologies. El secret de l’èxit? “Les dones som responsables, treballadores i estalviadores. Abans, caminàvem descalces, ara, s’ha donat un canvi en les nostres famílies. Les nostres filles estudien”.
Lola Esquivel trabajando en su comunidad en Nicaragua.
Feminisme Campesí i Popular
Marlen va escoltar atenta a Lola. Coneix els centenars d’obstacles a superar en la realitat de Nicaragua. Ella, amb disset anys, va fer el salt al món del sindicalisme i a ser obrera agrícola. “Hem articulat la lluita amb La Via Pagesa, per a garantir els drets de la pagesia. En l’apoderament de les dones, parlem dels nostres cossos com a territoris. Hem aportat el Feminisme Pagès i Popular que està en ple debat. En construcció”, va informar la líder pagesa.
Debat que porta a discutir sobre el dret a la terra, la titularitat de la terra, les polítiques de crèdits, garantir el bon viure de les famílies, visibilitzar el paper de les dones, dir obertament que una reforma agrària que només beneficia als homes no és bona. “Estem incidint en les polítiques nacionals i internacionals”, va assegurar Marlen, qui també juga un paper fonamental a l’Escola d’Agroecologia IALA Ixim Ulew en Sant Tomàs, Chontales. Un centre d’estudis que es projecta a tota Mesoamèrica i que compta amb el suport solidari d’Elkarcredit i Mundubat.
La mirada basca del camp va estar a càrrec d’Amaia, immersa en l’agricultura agroecològica. Posseeix una petita explotació agrària amb Diego Sanz. Està convençuda que la industrialització va acabar amb la xarxa de la pagesia, la qual cal reactivar. Una de les tasques que més gaudeix és el “auzolanak“, el treball comunal. Va recordar, per exemple, la construcció d’un galliner en equip, fent més fàcil i agradable l’edificació. Incursionen així mateix en tallers d’elaboració de conserves, un programa de televisió o un calendari amb una versió molt original de fotografies famoses.
“És important acostar les lleis a les baserritarras i que coneguin els seus drets, com el de la cotitularitat de la propietat”, va exhortar Amaia. “Duem a terme jornades de reflexió que busquen aprofundir en les necessitats de les dones en el camp. Moltes estan aïllades. No saben conduir un cotxe i això fa que es mantinguin aïllades, a més d’existir casos de violència domèstica. I a elles tampoc els agrada la paraula feminisme”.
Embullats
Somriures comprensius en la resta de ponents. Era el torn de Josefina (Txefi). Títol de la seva exposició: “Més ençà dels mercats. Ajustos des de l’Economia Feminista”. La seva vida és un constant interaprenentatge i, sobretot, en acceptar el repte de replicar el procés formatiu de la Xarxa de Dones Mesoamericanes en Resistència per una Vida Digna a Euskal Herria, iniciativa secundada per Mundubat. La primera prova pilot va ser en 2014 i està per començar, en la tercera setmana d’octubre de 2019, el novè procés al Nord.
“Tot un part”, va confessar Txefi. Ella coordina l’equip de quatre expertes en pedagogia popular i feminista. Hi haurà Escola d’Economia Feminista en les tres províncies i participaran dones basques, migrades de l’Estat espanyol, d’Amèrica Llatina, Àfrica, Europa de l’Est. La majoria són treballadores de llar i de cures. “Construirem juntes eines polítiques per a donar resposta als nostres problemes”.
Lola, Ana María i Marlen caminen per Bilbao durant la seva visita a Euskal Herria.
Escoltant a aquestes cinc dones, cinc asos del canvi en el nostre món, sí que creiem que les coses poden ser d’una altra manera, però que també hem de ser part activa en aquesta transformació, com ho demostra la nova web de RedEFES, Xarxa per l’Educació en les Finances Ètiques i Solidàries, amb un blog de continguts en finances ètiques per a organitzacions i professorat. Va ser llançada precisament aquest 7 d’octubre de 2019, Dia de l’Educació Financera. Un altre as sota la màniga.
Enllaços
