Aquest projecte ha estat coordinat per Finançament ètic i solidari (FETS), finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya) i elaborat per Marta Rallo i Francisco Contreras en el marc del projecte enfortim la xarxa per l’educació en les finances ètiques a Catalunya (RedEFES). 

Amb una visió inspiradora per a contextos diversos i pràctica per als i les educadors/es, compartim una infografia que ens ajuda a identificar bones pràctiques educatives en finances ètiques, la qual és fruit del mapeig titulat “Educant alternatives: les finances ètiques com a eina de canvi” (FETS, 2024). La infografia es divideix en tres esferes principals: (1) el model d’anàlisi junt amb l’esquema de la unió teòrica i una breu definició de l’educació econòmica crítica, (2) les característiques d’una bona pràctica educativa en finances ètiques i (3) els casos analitzats en el mapeig.

Un dels aspectes destacats del mapeig, segons el model d’anàlisi de bones pràctiques educatives en finances ètiques, són els resultats obtinguts a partir d’entrevistes amb docents i educadors/es que ens conviden a recórrer diferents experiències educatives. En aquest sentit, val la pena assenyalar que cada cas proporciona informació rellevant sobre el context, tant de l’àmbit educatiu com de la zona geogràfica o l’entitat que imparteix o rep la formació en finances ètiques, ja que és un dels factors claus per aterrar cada pràctica educativa. A continuació, presentem els resultats de cada cas segons tres punts d’anàlisi: què s’ensenya sobre finances ètiques, com s’educa en el marc de les característiques de l’educació transformadora i per què les finances ètiques troben l’encaix en els valors de la justícia global i els drets humans que s’exploren. 

Així, adjuntem el document següent (pàgines 32-68), que detalla el desenvolupament complet dels cinc casos analitzats:

1. Finances ètiques a l’aula: exemple d’un institut públic (Catalunya).
2. La Base: finances solidàries en clau feminista (Argentina). 
3. CoopHalal: finances islàmiques (Estat espanyol). 
4. El rap com a metodologia educativa a Ander Deuna (País Basc).
5. Campanya per un Currículum Global i el Bon Viure: aprenentatge col·lectiu d’Economia Social i Solidària (Llatinoamèrica).

Finalment, amb l’objectiu d’identificar i analitzar bones pràctiques educatives en finances ètiques -a través dels valors de la justícia global, drets humans i l’educació transformadora- hem pogut observar que hi ha una falta de sistematització de l’àmbit educatiu de les finances ètiques, no hi ha una institució sòlida pública sobre això. Ara bé, Redefes, l’espai de referència a escala estatal, és una unió d’entitats i persones que ensenyen finances ètiques, comparteixen les experiències i els recursos utilitzats. Les finances ètiques no són promogudes per les institucions públiques, com s’ha vist als dos casos nacionals d’educació formal, sinó que s’ensenya per voluntat de les educadores, perquè els llibres de teoria no exemplifiquen la pluralitat de les pràctiques financeres. Per tant, una educació econòmica crítica és necessària per promoure una anàlisi reflexiva que qüestioni les injustícies i els problemes estructurals del sistema econòmic actual amb la intenció d’educar i construir alternatives que posin al centre el sosteniment de la vida i el planeta.