Un article de Queralt Castillo per al Blog Diners a contrallum de El Crític
Les finances ètiques neixen per donar servei a iniciatives que sovint han quedat excloses dels sistemes bancaris convencionals. Promogudes dins l’economia social i solidària (ESS), entre els projectes que s’han impulsat amb aquestes finances n’hi ha que han contribuït a apoderar econòmicament i col·lectiva moltes dones. CRÍTIC recopila algunes d’aquestes iniciatives i reflexiona sobre com poden ser una eina per a l’apoderament de les dones de països del Nord i del Sud.
Què són les finances ètiques?
El model financer capitalista posa les empreses i els seus guanys al centre i fonamenta una lògica asimètrica de les relacions socials. Davant aquest funcionament, se n’aixeca un altre, el de l’economia social i solidària, que prioritza les persones i les seves necessitats a l’hora de pensar el món. Les finances ètiques són el seu instrument financer per invertir en projectes que posen al centre la vida i l’apoderament de col·lectius vulnerables. Aquest tipus de finançament responsable persegueix canviar el paradigma capitalista de maximitzar els beneficis, i democratitzar les relacions financeres rescatant valors com la solidaritat, la confiança i la cooperació.
Per la professora de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de Deusto i expresidenta del Comitè d’Ètica de Fiare, Cristina de la Cruz, un dels aspectes fonamentals de les finances ètiques és que van més enllà de l’àmbit monetari. “La banca ètica és, sobretot, una eina política perquè reconeix les claus de la discriminació presents en les estructures econòmiques de dominació”, escriu De la Cruz al llibre ‘Una lectura feminista sobre el carácter político y el poder emancipador de las finanzas éticas’. Per ella, aquests “projectes polítics” s’articulen “al voltant de pràctiques que persegueixen la democratització de les relacions financeres i plantegen altres maneres de generar poder social”. Un dels exemples més clars per generar aquest “poder social” són les iniciatives impulsades per dones.
Les dones, una prioritat de les finances ètiques
Les dones són el col·lectiu que més pateix la pobresa i la desigualtat i el que queda exclòs de manera sistemàtica del sistema financer tradicional. Segons dades de les Nacions Unides, el 70% de les persones més pobres al món són dones. Treballs i salaris més precaritzats, dificultats a l’accés a un treball estable i prejudicis limiten la seva llibertat financera arreu del món. L’apoderament econòmic de les dones resulta una eina fonamental per millorar la cohesió social i la reducció de la pobresa de les comunitats, i les finances ètiques poden ser una eina molt útil per aconseguir-ho.
Per això, cada cop són més les iniciatives que posen les dones al centre dels seus projectes amb l’objectiu no solament que aconsegueixin autonomia econòmica ‘de facto’, sinó també per contribuir, a la llarga, a reduir la desigualtat entre homes i dones. Tal com apunta l’economista feminista Amaia Pérez Orozco recuperant les tesis de la sociòloga Rae Lesser Blumberg: “Les dones amb poder econòmic guanyen en igualtat de gènere i en riquesa i control sobre les seves pròpies vides, contribueixen directament al capital humà dels seus fills (nutrició, salut i educació) i a la riquesa i al benestar de les nacions”.
A Catalunya, fa temps que entitats de l’economia social i solidària i de les finances ètiques com Oikocredit, Microfides, Fiare Banca Ètica o Coop 57 desenvolupen projectes impulsats per dones arreu del planeta. CRÍTIC ha parlat amb elles per saber quins tipus d’iniciatives financen i què en destaquen algunes de les dones que n’han format part.
Dones treballadores de la cooperativa KOMIDA, d’Indonèsia / OIKOCREDIT
Des de tallers d’escriptura fins a una granja de gallines
Un dels exemples més sòlids de banca ètica a casa nostra és el de Fiare Banca Ètica, un banc concebut com a eina de transformació social a través del finançament de projectes relacionats amb l’economia social i solidària que opera sota els principis de transparència, participació, democràcia i el crèdit com a dret. Clara Soler, de Fiare Banca Ètica, explica que l’entitat dóna suport a projectes que treballen per “l’apoderament de les dones i pel seu reconeixement social i polític en una societat patriarcal” des de diferents àmbits: “Dones emprenedores, dones que pateixen diversos tipus de violència, dones que necessiten el suport d’altres col·lectius, etc.” Alguns dels seus projectes amb dones més destacats són Lakari Koop, la cooperativa basca de comerç de proximitat i ecològic; Femme Fleur, una cooperativa de dones catalanes que es dedica a la venda de productes d’higiene íntima, i Mujeres & Compañía, una associació cultural, creada el 2012, que té com a objectiu difondre l’escriptura de les dones i en el món i la història i fer visibles les seves aportacions.
També Coop 57 ofereix serveis de finançament que es regeixen pels principis de confiança, proximitat i flexibilitat amb l’objectiu principal de donar el suport financer necessari a projectes amb un alt contingut social. “Coop57 afavoreix el crèdit a col·lectius independentment de les seves rendes i recursos propis. El sistema de garanties s’estableix a través d’avals mancomunats, un compromís personal i individual per respondre com a avalador per una part d’un préstec concedit, explica Marion Guillot, membre de Coop57, que assegura que aquesta fórmula funciona molt bé per a “dones que tenen menys accés a rendes i a crèdit, ja que tenen la possibilitat d’emprendre projectes cooperatius propis”. Des de Coop 57 s’han atorgat crèdits a l’Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals (CIMA), que té com a missió fomentar la presència de les dones en els mitjans audiovisuals i lluitar per la igualtat de gènere en el sector, a Dones pel Futur (Associació Catalana de Dones Directives i Empresàries) o a La Rasposa, una cooperativa de dones que gestiona un bar vegà i una llibreria feminista al Poble-sec. En l’àmbit rural han atorgat un préstec a l’Obrador Xisqueta, una associació sense ànim de lucre del Pallars Sobirà formada per dones amb un doble objectiu: pagar un preu just a la llana que procedeix de les ovelles dels ramats de la zona i constituir un teixit artesà local amb la venda directa.
Les entitats que es dediquen a les finances ètiques treballen també per apoderar dones del Sud. Des de l’any 2000, Oikocredit, una cooperativa internacional no bancària de finances ètiques, treballa en la difusió del model de les microfinances, la banca ètica i la inversió responsable a través de la sensibilització social. Oikocredit capta fons de persones inversores als països del Nord i amb aquests diners finança projectes empresarials d’impacte social i ambiental positiu als països del Sud. La cooperativa treballa en més de 70 països sobretot de l’Àfrica, de l’Amèrica Llatina i d’Àsia. “Nosaltres atorguem a institucions del Sud un crèdit gran, que pot arribar a ser de 200.000 euros, i elles el divideixen en microcrèdits, el 84% dels quals van destinats a dones”, assegura David Díaz de Quijano, el coordinador d’Oikocredit a Catalunya.
Segons ell, l’objectiu dels projectes busca “apoderar les dones no només en termes de capacitació financera, sinó també personal”. El 80% de l’activitat de l’entitat està centrada en el treball per a la inclusió financera i la resta està dedicada a projectes relacionats amb l’agricultura sostenible, l’ecologia, el comerç just i l’impuls de les energies renovables en els països del Sud. Els resultats, segons Díaz de Quijano, són molt positius. “Els estudis i les avaluacions dels nostres projectes ens demostren que les dones són més bones pagadores que els homes i l’índex de morositat és més baix en les dones”, assegura. A més, “les dones reverteixen els beneficis econòmics de les activitats que porten a terme en la família i en la comunitat”, diu. Un dels projectes dels quals és mostra més content és la petita granja de gallines de Dimas Morales, una senyora peruana de 68 anys que gràcies als crèdits de Pro-Empresa, una sòcia d’Oikocredit, ha aconseguit tirar endavant una granja amb més de 700 gallines que dóna menjar a una part de la família. Un altre cas d’èxit és el de Mimin Among, una dona indonèsia que gràcies a un préstec de l’entitat ha creat la Koperasi Mitra Dhuafa (KOMIDA), una cooperativa indonèsia que brinda serveis financers a dones empresàries amb baixos ingressos en àrees rurals que no tenen accés als bancs ni al sector financer, i ha aconseguit aixecar un negoci de ‘krupuk’, galetes de gamba fregida típiques del país, que ja dóna feina a 10 veïns de la comunitat.
Una altra de les entitats que treballen de manera similar a Oikocredit és Microfides, una fundació sense ànim de lucre que també es dedica a promoure projectes d’economia social i solidària en països del Sud. Els seus projectes sempre van destinats a dones vulnerables de l’àmbit rural i actualment treballen a l’Equador, a Benín i al Senegal. Treballen braç a braç amb Fiare Banca Ètica i les seves iniciatives tenen morositat zero. Irune Lekaroz, coordinadora de projectes i presidenta de Microfides, explica que les entitats amb les quals treballen als països del Sud “sempre han assumit la seva morositat, que, d’altra banda, és molt baixa” i ho emmarca en el fet que la banca ètica “té una morositat molt més baixa que la tradicional, perquè treballen a peu de carrer i fan un acompanyament integral a les persones”. Lekaroz també explica que la seva opció de treballar només amb dones és perquè “es genera més impacte social quan els fons es destinen a dones. Elles reverteixen tot el que es genera en l’educació dels seus fills i filles i en la mateixa comunitat”.
Tot i l’impuls positiu d’aquests projectes, un dels problemes als quals s’enfronten Microfides i les entitats de finances ètiques en general és l’avaluació de l’impacte dels projectes. “Avaluar l’impacte en el sector del desenvolupament resulta complex i habitualment hi ha poques dades; per això sempre parlem d’un impacte relatiu”, diu Lekaroz, que, a la vegada, destaca que gairebé més important que els microcrèdits és la formació en estalvi. “A més d’oferir microcrèdits, les nostres contraparts locals treballen molt en el tema de l’educació i l’alfabetització financera. En aquest sentit, sempre s’intenta promoure un treball holístic, global, que promogui el desenvolupament de la comunitat i que vagi més enllà del microcrèdit”, afirma.
Però, com reben les dones aquests crèdits? Els són útils? Què en destaquen? DiomCoop i Femme Fleur són dues cooperatives catalanes en les quals participen dones que han impulsat els seus projectes gràcies al finançament ètic.
Les cooperativistes de Femme Fleur / FIARE BANCA ÈTICA
Una oportunitat laboral a l’abast de les dones
Entre els projectes que ha finançat Coop 57 en els quals han participat dones hi ha el de DiomCoop, una “cooperativa d’iniciativa social, formada per persones, abans dedicades a la venda ambulant no autoritzada, que vol donar resposta de forma sostenible i duradora a les necessitats d’inclusió social i laboral de persones migrants en situació de vulnerabilitat”, com es defineixen a la seva web. La cooperativa va néixer el 2017 i és un projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i BCNactiva. Actualment compta amb 16 socis i sòcies. Diomcoop es presenta com una “oportunitat laboral per a gent que queda exclosa pel sistema”, en paraules de Marie Saye, una de les sòcies.
“Diomcoop va rebre unes subvencions; però, com que l’Administració és molt lenta i trigàvem molt a rebre-la, vam demanar un préstec a Coop 57. Va ser el que ens va permetre posar la cooperativa en marxa i començar a treballar”. Per a la Marie, les finances ètiques són fonamentals per apoderar col·lectius en risc d’exclusió i reconeix que Coop 57 els oferia millors condicions que la banca tradicional: més facilitat de pagament i menys burocràcia. “En projectes que tot just comencen, és complicat que la banca convencional t’atorgui un crèdit, o el concedeix en unes condicions poc assumibles”. Per ella, aquest és l’aspecte més rellevant d’aquest tipus de finances.
Un altre cas d’èxit a Catalunya és el de la cooperativa Femme Fleur, una petita cooperativa de dones nascuda el 2011 centrada en el món de la higiene femenina. Eva Polío, una de les sòcies, explica que la cooperativa va començar demanant un préstec a Triodos i a Gicoop, una entitat que proporciona préstecs participatius a cooperatives. L’objectiu d’aquests crèdits era preparar una campanya per intentar finançar la cooperativa a través d’un ‘crowdfunding’. “El ‘crowdfunding’ va anar tan bé (veníem unes calces per a la regla) que vam multiplicar per vuit les vendes que ens havíem proposat. Però llavors va aparèixer un altre problema: havíem fet els números per fer una producció relativament petita i ens vam trobar amb el problema d’anar a trucar a la porta de proveïdors grans, així que vam demanar un segon crèdit a Gicoop”. Després van tornar a demanar un préstec a Fiare, per tal de “poder tenir un estoc fix de calces i continuar donant a conèixer el producte”. L’Eva reconeix que cal “trucar a moltes portes” per garantir la viabilitat del projecte i reconeix que sense els préstecs de Tríodos, de Gicoop i de Fiare, la cooperativa no hauria pogut tirar endavant.
Però, més enllà de les entitats que fan d’intermediaris entre els estalvis i els projectes sobre els quals inverteixen, també hi ha altres models de finançament ètic, com les comunitats autofinançades. Les conegudes per CAF exploren la idea de compartir els estalvis entre un grup de gent per invertir-los en petits préstecs entre ells. A Catalunya ja hi ha més de 50 CAF, 40 de les quals a Barcelona i a l’àrea metropolitana. Del total de CAF, n’hi ha 11 que són només de dones per voluntat de les beneficiàries
Finances en comunitat, una altra alternativa d’apoderament
Les comunitats autofinançades són petits grups que poden anar de 5 a 30 membres i que comparteixen finances. Es reuneixen un cop el mes i en cada reunió cada persona aporta el que pot i demana el que necessita per acabar de passar el mes o fer una petita inversió en algun negoci propi. “A les CAF es genera una relació basada en la confiança. En aquestes comunitats, les persones vulnerables poden eixamplar i consolidar una xarxa social que els ajuda en moments de necessitat”, diu Roger Fonts, coordinador de l’Associació de CAFs.
Paula Baltazar va fundar, juntament amb cinc persones més, una CAF el 2012. En aquell moment, tant el seu marit com ella s’havien quedat a l’atur. “El 2014 ja érem el doble de membres i havíem aconseguit estalviar”. “Com que no aconseguia trobar feina, em vaig adonar que m’havia de crear jo mateixa el meu lloc de treball, i així va ser com va néixer una botigueta de productes mexicans, la Tiendita Mexicana del Vallès”. En un primer moment va demanar a la seva CAF 2.800 euros. “Em va servir per arrancar; d’una altra manera hauria estat impossible”. Avui en dia, la Paula continua comptant amb la CAF. “És el meu suport econòmic principal. Podem demanar fins a 3.000 euros i jo els utilitzo per fer front a despeses i factures”. A la seva CAF, hi ha un interès mensual de l’1% del total del préstec, la qual cosa genera uns beneficis que a final d’any es reparteixen entre els membres.
El sistema de les comunitats autogestionades també compta amb casos d’èxit fora de Catalunya. A Indonèsia, per esmentar un exemple, hi ha diverses comunitats formades per dones que han aconseguit “que aquestes no hagin de dependre dels diners que els dóna el marit, muntar petits negocis”, diu Roger Fonts.
Totes aquestes iniciatives, lluny del món de les finances convencionals, busquen donar eines a la població, sigui vulnerable o no, per gestionar els seus propis recursos. A través de les finances ètiques, de les entitats i les persones que hi prenen part i dels diferents programes i iniciatives que s’impulsen, cada vegada hi ha més persones (especialment dones) que habitualment queden excloses del sistema financer actual, que poden apoderar-se econòmicament per reclamar el seu lloc en un sistema que els vol fora.
