Publicat originalment a ValorSocial
Repensar l’assignatura d’economia als instituts va més enllà d’una opció personal. Per comprendre l’objectiu del nostre sistema educatiu només cal donar un cop d’ull al preàmbul de la Llei Orgànica d’Educació (LOE, 2006), que assenyala que “l’educació és el mitjà més adequat per garantir l’exercici de la ciutadania democràtica, responsable, lliure i crítica, que resulta indispensable per a la constitució de societats avançades, dinàmiques i justes”. El 2020, de la mà de la LOMLOE (Llei Orgànica actual que modifica l’anterior LOE), no només l’avaluació esdevé competencial, sinó que s’hi afegeix un nou principi (article 1r) en què s’inspira el sistema educatiu: “L’educació per a la transició ecològica, amb criteris de justícia social, com a contribució a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica”.
Per assolir aquests objectius, la llei indica que aspectes com “l’emprenedoria social i empresarial, el foment de l’esperit crític i científic, l’educació en valors, la igualtat de gènere i la creativitat es treballaran en totes les matèries” (article 25.6). Com a eina, als principis pedagògics de l’article 26, s’insta a dedicar “un temps de l’horari lectiu a la realització de projectes significatius i rellevants i a la resolució col·laborativa de problemes, reforçant la reflexió i la responsabilitat”. Per a Batxillerat en concret, permeteu-me destacar l’apartat o) afegit a l’article 33: “Fomentar una actitud responsable i compromesa en la lluita contra el canvi climàtic i en la defensa del desenvolupament sostenible”.
La realitat del desenvolupament curricular: continguts, materials i temps
Però la realitat del desenvolupament curricular dista de permetre assolir aquests fins i objectius que tots comprenem des del moment en què sentim la nostra vocació docent. El llistat de continguts que inunda el currículum d’Economia, des de 4t d’ESO fins a 2n de Batxillerat, no deixa sense treballar cap concepte de l’economia clàssica i neoclàssica, convertint en una odissea l’estudi d’altres enfocaments. Així, per exemple, el nostre currículum no deixa de recordar el creixement econòmic com a paradigma sense alternatives o l’home econòmic que genera confusió entre allò que no és i allò que ha de ser entre els nostres alumnes. Aquesta part del currículum és el primer totxo en la construcció de la imatge mercantilista de l’ésser humà i de la societat en què es desenvolupa per maximitzar-ne la utilitat i el benefici personal. Així s’exclouen conceptes que permetin als alumnes aprofundir en el pensament crític i el qüestionament del sistema. Relegades queden les referències als conceptes de desenvolupament, decreixement, economia ecològica, feminista, finances ètiques… que aporten una òptica necessària, solidària i pràctica que pugui donar resposta als reptes actuals.
Aquesta contradicció es converteix en una dificultat a la pràctica a l’aula, a la qual se suma una altra realitat impertorbable: els materials pedagògics que ens envolten i es presenten en múltiples formats per facilitar-nos la tasca docent i estudiantil, i que ignoren, com si no existissin, les alternatives a l’economia ortodoxa, cobrint amb un vel d’innocència i d’equilibri eteri els resultats que ens ofereix el sistema econòmic capitalista en què vivim. És hora de sortir del marc dels materials didàctics i, si en tenim, utilitzar-los per aprendre a desenvolupar l’esperit crític: qui trasllada aquesta informació?, quina intenció té?, hi ha altres informacions?, per què les desconec? Respondre aquestes preguntes, a més, ens assegura complir amb el currículum, els principis i els objectius de l’educació.
Una altra dificultat amb què ens trobem, gens menyspreable, és el temps per treballar i dissenyar els projectes. Com més transformadors i significatius siguin, més temps requereixen en el disseny i la implantació. La llei ens convida a treballar així, però amb un llistat infinit de continguts que, contradictòriament, ens limiten aquest tipus d’ensenyament-aprenentatge. Necessitem temps de disseny del treball a l’aula, hores de feina entre companyes per comprendre que les visions són interdisciplinàries. L’Economia es queda buida si no la mirem des de la Biologia, la Filosofia o les Matemàtiques, entre moltes altres. Aquest temps per a una feina de qualitat, ens falta.
No ens podem conformar amb la perspectiva tradicional
A Economia no podem conformar-nos amb la perspectiva neoclàssica i liberal, hegemònica, sexista, aporofòbica i discriminatòria. No seran els llibres els que mostrin a les nostres alumnes els reptes econòmics del segle XXI, per més que aquest sigui el clàssic títol de la darrera unitat del llibre. Unitat a què, per cert, o no arribem, o arribem capcots després del titànic esforç de transmetre la validesa de la construcció capitalista que, a més, ha encaixat com si es tractés d’un puzle en la ment del nostre alumnat. Vuit mesos per muntar un puzle i ensorrar-lo en un parell de dies? Hem de capgirar aquest esquema.
No ens podem conformar a presentar el món simplificat del model del Flux Circular de la Renda (FCR), perquè amaga la informació completa i realista de les nostres vides. Molt menys ens hem de concebre com a homes racionals, perquè som dones, socials i sensibles a l’entorn i a les diferències: aquest ha de ser el nostre model i referent. Cap alumne no deixa de sorprendre’s en escoltar que només l’1% de la població més rica posseeix el 50% de la riquesa del planeta. Les solucions que ens plantegin aleshores al problema de la desigualtat i del medi ambient no passaran per la solució del creixement il·limitat. Créixer sense límits xoca amb els límits del que és viu i no és possible sense assumir el cost de la destrucció de l’entorn i del minvament, també sense límits, de la nostra qualitat de vida. El nostre alumnat és a l’edat de no assumir: aquest és el seu tresor i la nostra oportunitat.
Ens hem d’apoderar i aprofitar dels objectius, els fins i de l’avaluació competencial per desenvolupar projectes que ens facin connectar els continguts amb el món viu, dins i dependent d’aquest, amb uns límits que estan desestabilitzant la Terra i la qualitat de vida de tothom els éssers vius. Els projectes d’Aprenentatge i Servei (APS) i Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) són dues eines molt bones per aprofundir en els conceptes d’ecodependència i de serveis ecosistèmics, i relacionar-los amb la manera d’afrontar amb responsabilitat i empatia la realitat d’una societat que viu el pitjor moment de crisi climàtica, energètica, de materials, social i de biodiversitat. L’alumnat entén que té dret a rebre el món almenys en el mateix estat en què el van rebre les mares.
Cal reduir i revisar com podem organitzar-nos en aquest segle XXI per reparar els danys heretats del sistema econòmic, repensant alternatives que posin la vida de totes al centre, amb equilibri i respecte, sense cobrir les necessitats dels uns a costa de les dels altres. Això passa per desmercantilitzar les nostres vides. No hem de permetre que l’estretor de l’economia del segle XX es traslladi a l’aula mitjançant un currículum endolcit per les editorials: la creativitat, l’emprenedoria i les finances ètiques seran les eines de les nostres alumnes per dissenyar economies regeneratives i distributives, com ens assenyala Carlota Sanz Ruiz (Doughnut Economics Action Lab), i així, de la mà, superar el nostre sistema industrial degeneratiu.
És hora de girar full dels currículums tradicionals
Amb tot això, és hora de girar full dels currículums tradicionals que perpetuen les creences ortodoxes en l’àmbit de l’economia i l’empresa i cercar aquells que ens permetin aconseguir que l’educació sigui, efectivament, un motor de canvi i transformació, superant els errors assentats i heretats. S’ha de fer a través del canvi de dinàmiques de treball i estudi a les aules que donin pas a la crítica, la reflexió i la creativitat.
És hora d’agrair totes les fonts de formació alternativa que ens permeten actualitzar-nos i obrir les portes dels nostres centres educatius. Economistes Sense Fronteres, Fundació Finances Ètiques, RedEFES, Fuhem, Doughnut Economics Action Lab, i una infinitat d’organitzacions locals que ens donen suport i ens ofereixen eines per implantar a l’aula a través de formacions, trobades i tallers que connecten amb la realitat per treballar alternatives que reparin les fallades del sistema econòmic actual.
La llei se sensibilitza amb la situació d’emergència que vivim a escala sistèmica, i l’Economia és una matèria clau per plantejar alternatives a les estructures de producció, organització i consum heretades. Ara bé, a les nostres mans està enfundar-nos de les competències, els projectes i els organismes participatius que difereixen del sistema col·lapsat. Amb això aconseguirem, lluny d’avaluar l’aprenentatge de continguts que perpetuen les fallades del sistema, que les nostres alumnes exerceixin l’anàlisi crítica i reflexiva del seu entorn (que és el nostre) i desenvolupin estratègies d’emprenedoria creativa que donin les solucions tradicionals per, efectivament, aconseguir la constitució de societats avançades, dinàmiques i justes.
*Article publicat amb motiu del Dia de l’Educació Financera, que aquest any se celebra el 7 d’octubre del 2024. Publicació coordinada per la Xarxa per una Educació en Finances Ètiques i Solidàries (RedEFES)
