Entrevistem a Xavier Domènech Martín, autor d’un interessant Treball de Fi de Postgrau sobre “Finançament ètic i economia solidària”. El treball, dirigit per la professora Gloria Estapé Dubreuil, va elaborar-se com a TFP del Postgrau en Economia Social i Solidària Desenvolupament Local, Cooperativisme i Transformació Social de la UAB.
Xavier Domènech és sabadellenc, llicenciat en econòmiques i empresarials i postgraduat al 2020 en economia social i solidària per la UAB. Ha treballat com a tècnic principalment en el sector financer i ara a l’administració local.
Per què un treball final del postgrau sobre Finances ètiques?
El meu interès per un model de banca transparent i transformador i per una economia centrada en les persones i la vida, així com el fet d’haver treballat més de 20 anys en les àrees de crèdit i de risc d’una caixa d’estalvis que va acabar absorbida per un banc, em van animar a fer el treball sobre finançament ètic i economia social i solidària (ESS). L’estalvi gestionat per les entitats de finances ètiques fa anys que supera el volum de crèdit que concedeixen i em preguntava per les raons d’aquest desencaix.
Quines son les dades més destacables que surten de l’estudi?
En el conjunt del sistema financer espanyol el crèdit total ha anat a la baixa mentre que a les entitats de finances ètiques (EFE) no ha parat de créixer, tot i que les xifres són molt modestes dintre de la totalitat del sistema. Les EFE han tingut més èxit en la captació de recursos que en la concessió de crèdits, fet que els representa un cost d’oportunitat però també els dona marge per seguir prestant. Les EFE s’esforcen per innovar en productes que aportin solucions a les necessitats de l’ESS; en són exemples el finançament d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i la compra de sòl comunitari. Si bé des de la lògica capitalista d’obtenir diner tan barat com sigui possible les EFE no tenen la millor oferta disponible, cal remarcar que no hi ha diferències abismals amb la banca convencional.
A la introducció dius que el finançament és un factor clau per a la consolidació i desenvolupament de molts projectes econòmics a on les entitats de l’economia social i solidària troben un aliat natural en les entitats de finances ètiques. Creus que s’està consolidant aquesta relació?
Es constata un ús creixent de la banca ètica per part de l’ESS, tot i que segueix sent inferior a l’ús que es fa de la banca convencional. Amb tot, sorprèn que en el Pam a Pam, que és el mapa col·laboratiu de l’economia solidària a Catalunya, el criteri de finances transformadores sigui el segon amb una mitjana d’acompliment més baixa per part de les entitats, d’un total de 15 a valorar. Per tant, sí que la relació s’està consolidant, però encara hi ha molt a fer.
Perquè creus que malgrat tot això se segueix utilitzant la banca convencional o cooperativa?
Hi influeixen un conjunt de factors: costum, proximitat, limitacions d’operativa, obligació d’operar amb determinades entitats bancàries quan es demanen certes subvencions… Tanmateix, les EFE són molt valorades per l’estabilitat del seu finançament. No són de les que t’enretiren el paraigües quan comença a ploure. I a més tenen un element molt difícil de copiar: la transparència.
Quins creus que són els reptes per què més entitats d’ESS s’apropin a les finances ètiques?
Les EFE han de continuar millorant en operativa i serveis i trobar canals per comunicar aquestes millores a les entitats, ja sigui directament o a través d’entitats de segon grau com ara federacions a què estiguin associades. Ara com ara, les entitats s’acosten a les EFE per iniciativa pròpia i no tant per accions de comunicació de les EFE.
Com estan en l’actualitat les polítiques públiques municipals relacionades amb el finançament ètic de l’ESS?
Catalunya compta actualment amb les experiències dels fons de crèdit dels Ajuntaments de Barcelona i Mataró en col·laboració amb Coop57, Fiare i Fundació Seira. I hi ha altres ajuntaments que s’ho estan plantejant. La Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària va constituir al juliol de 2020 el grup de treball “Fons de crèdit” que ha publicat la guia “Elements clau per crear un fons de crèdit de l’ESS al municipi”, fet que demostra que hi ha interès en desenvolupar més aquesta qüestió per part de l’administració local.
Com es resumirien els resultats de l’enquesta sobre finançament ètic i economia social i solidària al Vallès Occidental?
El nombre de respostes obtingudes (17 sobre una mostra de 93 entitats d’ESS del Vallès Occidental) no permet treure conclusions molt categòriques. Dit això, s’observa que la principal font de finançament de les entitats són els fons propis i les subvencions, mentre que els crèdits bancaris no arriben al 50%. Les EFE estan finançant les entitats de mida més petita, que són la majoria, mentre que les més grans diuen que no hi han trobat el tipus de crèdit que necessiten. Hi hauria dos mons diferenciats en la relació EFE/ESS: les entitats que ja són sòcies d’una EFE prefereixen millores en l’oferta de productes i serveis abans que en les condicions de finançament, mentre que a les que no són sòcies passa a l’inrevés. Hi ha un consens en que és més prioritari avançar en la digitalització que en la presència física, cosa que s’adiu amb la tendència del sector bancari.
A l’apartat conclusions finals fas unes propostes, quines són?
Ara com ara, hi ha més estalvis amb consciència que projectes amb consciència viables econòmicament i útils socialment, de manera que cal estendre com una taca d’oli l’ESS al territori perquè sigui la que tibi de la banca ètica i de l’administració pública i no pas a l’inrevés. El futur del finançament ètic hauria de ser híbrid, és a dir, format per la suma d’una oferta de finançament en crèdit cada cop més especialitzada, d’un suport públic en forma de garanties i ajuts directes i d’uns instruments per invertir en capital de les entitats d’ESS que encara s’estan desenvolupant. Les EFE hauran de seguir explorant noves vies per ampliar la seva oferta creditícia sense renunciar als seus principis orientadors. I també han de seguir eixamplant la seva base social de persones que construeixen banca ètica, per seguir transformant l’economia i posar-la al servei de les persones i la vida. Per acabar, vull animar els estudiants de grau i postgrau a investigar més sobre aquest tema tan dinàmic ja que hi ha moltes altres qüestions en les que es pot aprofundir.
Enllaç al treball: https://ddd.uab.cat/record/231411
