20 setembre, 2020

La banca assalta l’escola

Un article d’Adrián Gallero Moreiras el 14 de septembre 2020 a el Salto.

 

 

El puixant mercat de formació privada del professorat, el negoci dels llibres de text o de subministrament d’equips informàtics, els concerts educatius i l’educació financera són algunes de les esquerdes que troben grans bancs i multinacionals perquè l’educació contribueixi a disseminar una visió sobre el sistema de lliure empresa concorde als seus interessos.

En els últims 18 anys, el Banc Santander ha invertit prop de 2.000 milions d’euros en l’àmbit educatiu. Encara que la xifra està lluny del pressupost anual del Govern espanyol i de la inversió de la institució bancària en altres operacions, com el negoci armamentístic —3.000 milions d’euros sol en els últims cinc exercicis—, la presència de grans empreses en l’educació augmenta progressivament en el que es coneix com a moviment global de reforma educativa. Un procés que, encapçalat per la banca privada, porta al fet que grans conglomerats empresarials multinacionals participin activament en l’elaboració de polítiques públiques educatives.

Els resultats? Des de retallades en els pressupostos educatius —a les conseqüències dels quals assistim aquests mesos—, fins a la introducció de models de gestió de l’àmbit empresarial dins de les escoles. El filantrocapitalismo avança així per a aconseguir que l’educació contribueixi a disseminar en la societat una visió sobre el sistema de lliure empresa que li afavoreixi.

Des de la primera pedra fins a l’últim tema

Més enllà de l’interès que suscita el sistema educatiu com a vehicle per a reforçar una ideologia neoliberal entre la ciutadania des de les etapes més primerenques, també existeix un interès en termes purament econòmics: el valor econòmic dels sistemes educatius públics del món s’estima entorn dels tres trilions de dòlars. Així doncs, l’àmbit empresarial va iniciar ràpidament l’acció política per a desembarcar en el sector educatiu, des dels maons de la seva construcció fins als temaris dels seus currículums.

A partir de l’any 2000, la majoria dels sistemes educatius es reformen mitjançant dos processos paral·lels: la privatització i  l’establiment de les proves PISA

A partir de l’any 2000, la majoria dels sistemes educatius es reformen mitjançant dos processos paral·lels: la privatització i l’establiment de les proves PISA, que al seu torn s’han executat a través de dos grans processos denominats privatització endògena (encoberta) i privatització exògena. Aquesta última no és una altra cosa que planificar la deterioració del sistema públic.

Un abandó que, a Espanya, es va traduir en la retallada del pressupost educatiu del conjunt de les administracions pública en un 18% entre 2005 i 2018, la qual cosa suposa 8.200 milions d’euros. En 2020, la despesa pública en educació com a percentatge del PIB se situa en el 4,2%, mentre que la mitjana europea se situa per sobre del 5%. Això ha implicat, entre altres coses, 30.000 docents menys, el desmantellament de les escoles rurals, menys beques i salaris més reduïts. En contraposició, l’educació privada es troba, tant en termes relatius com absoluts, en màxims històrics de despesa pública rebuda.

Aquest context va aplanant el camí per a l’entrada de grans corporacions, que s’entrellacen en l’administració en el que suposa un procés de privatització endògena, que consisteix a traslladar al sistema públic educatiu els models de gestió de l’àmbit empresarial: equips directius com a gestors; famílies com a clients dels centres educatius; proves d’avaluació, estandardització i classificació entre centres, etcètera.

Vinculat a això, l’any 2000 es van introduir les proves PISA, amb les quals l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) va substituir a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) en la seva funció de servir com a referència a l’hora de reflexionar, estudiar i proposar reformes en l’àmbit educatiu. A més de l’OCDE, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial han jugat un paper clau en l’àmbit ideològic com a impulsors de la privatització per la seva capacitat per a generar un llenguatge i discurs comuns que són molt ben divulgats per part de grups que busquen la manera d’adequar les polítiques educatives als seus interessos.

“El pes que han guanyat aquestes institucions pressiona molt als governs per a elaborar determinades polítiques públiques educatives”, inicia Rocío Anguita, membre del Fòrum de Sevilla i Investigadora professora del Departament de Pedagogia en la Facultat d’Educació i Treball Social de la Universitat de Valladolid. “Que entitats com la Unesco hagin perdut el seu pes té a veure amb la geopolítica mundial i amb el procés de privatització global dels serveis públics”, sosté l’experta, que defensa també que l’educació passa a considerar-se “un espai de mercat com un altre qualsevol”. “Això ens porta a una escola orientada a produir treballadors per al mercat, la qual cosa no és la finalitat que històricament s’ha consensuat per a aquesta”, afirma Anguita.

La nova política la fa el filantrocapitalisme

La filantropia tradicional també evoluciona, i ho fa convertint-se en el que avui es denomina nova filantropia o filantrocapitalisme, que passa d’oferir donacions caritatives a fer inversions que, al seu torn, permeten desgravacions. Fundacions, empresaris individuals o grans operacions de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) s’entrellacen amb l’administració pública i es llancen al disseny de polítiques educatives i al finançament d’accions a través de les quals van dirigint l’educació. El creixent mercat privat de formació de professorat, el mercat captiu dels llibres de text, els contractes de subministrament d’equips informàtics, els convenis i concerts educatius o l’educació financera són algunes de les esquerdes que troben en aquesta tasca organitzacions com el Banc Santander, La Caixa, BBVA, Microsoft, Google, Telefònica o Deloitte.

El Banc Santander, a través de Santander Universitats i Universia, és l’empresa a escala mundial que més dóna en RSC en l’àmbit educatiu. Per a fer-se una idea sobre el seu impacte, només durant 2017 va concedir 44.800 beques a estudiants, professorat i emprenedors universitaris i va signar més de 1.200 convenis de col·laboració entre el banc i universitats i institucions acadèmiques de 21 països.

Una de les formes a través de les quals el filantrocapitalisme aconsegueix major penetració és la de la formació a professorat, programes posats en marxa per aquestes organitzacions i que els permeten arribar directament a les persones encarregades de transmetre el coneixement. Per exemple, el Programa Entre Profes —un entorn formatiu en línia dirigit a docents que treballen en entorns complexos— de la Fundació Telefònica; o l’estratègia posada en marxa per la Fundació Comença per Educar (ExE) —presidida per Ana Patricia Botín i en la qual es troben organitzacions com Deloitte, Coca-Cola, Goldman Sachs, BBVA, OHS, Fundació Telefònica, Barclays o la Fundació prodestral, que també funciona a escala mundial i es dedica a formar de manera intensiva durant cinc setmanes a professorat al qual, posteriorment, finançant els seus llocs de treball, situa en col·legis situats en contextos denominats “vulnerables” durant dos anys— van fer l’intent d’entrar en escoles públiques, però fins al moment s’han limitat a centres privats.

Una altra de les vies d’entrada és l’educació financera. “Millorar la cultura financera general ha de ser un objectiu prioritari, de manera que els ciutadans puguin adoptar les millors decisions de despesa, estalvi i inversió en la seva vida quotidiana”, defensava Luis de Guindos l’abril de 2017 quan va anunciar el Pla d’Educació Financera acordat entre el Govern, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i el Banc d’Espanya per a “millorar les habilitats i coneixements de l’alumnat” amb els quals desembolicar-se amb soltesa en l’esfera financera. “Els joves poden començar a defensar-se quan són joves; cal estimular l’estalvi privat i la formació de fons de pensions que ajudin a fer front al sistema de pensions públiques”, deia Luis María Linde, director del Banc d’Espanya. Les diferents iniciatives d’educació financera posades en marxa pels bancs van superar, de 2001 a 2018, els 32 milions d’usuaris web i els nou milions d’hores de formació, i van arribar a 9, 1 milió de persones beneficiàries, segons l’Associació Espanyola de Banca.

Finances sense futur

 

“Vivim en un sistema capitalista, però l’escola no l’explica o el fa de forma molt esbiaixada”, afirma Luis González Reyes, responsable de *ecosocialització dels tres centres escolars de *FUHEM, una fundació sense ànim de lucre que promou la justícia social, l’aprofundiment de la democràcia i la sostenibilitat ambiental. “És necessari introduir una explicació sobre el funcionament bàsic del sistema econòmic no sols en les assignatures d’economia, sinó en totes”, defensa. És el que fan en *FUHEM, explica, introduint paradigmes d’economies transformadores en el currículum educatiu i capacitant a l’alumnat a través de la posada en marxa d’iniciatives econòmiques d’economia social i solidària en els seus centres educatius.

Una de les organitzacions bancàries que participa en el Pla d’Educació Financera és CaixaBank, a través de la Fundació La Caixa i *EduCaixa, una plataforma que incorpora recursos a través dels quals s’expliquen conceptes bàsics d’economia i finances. En 2019, el Pla de Cultura Financera de CaixaBank va superar els 12 milions de visualitzacions de continguts en línia i els 10.700 assistents a activitats formatives presencials.

“L’assignatura d’economia ha viscut un boom en la secundària en els últims anys”, comenta Ernesto Simón, professor d’Economia en l’IES La Talaia de Conil de la Frontera (Cadis), institut on es va inscriure a un concurs de *EduCaixa. “No deixa de ser sospitós que hagi augmentat tantes hores lectives en detriment d’altres assignatures d’humanitats, i aquest boom ha fet que les empreses bancàries vegin un filó en aquest àmbit”, afegeix el docent. També explica que, cada any, bancs privats, associacions de consumidors de banca i assegurances, entre altres, envien dossiers als centres educatius “amb tota mena de materials i recursos bastant *resultones ja preparats” per a facilitar la docència del professorat i “anar enganxant-li”.

Simón explica que va decidir continuar la labor de l’anterior docent, que s’havia inscrit a un concurs d’emprenedoria de *EduCaixa. “També estava el ganxo d’un viatge a Barcelona per als millors equips, la qual cosa és un reclam enorme; són iniciatives que tenen un múscul econòmic amb un potencial enorme per a enlluernar a l’alumnat, i hi ha casos en els quals ofereixen tauletes i fins a impressores 3D, que a vegades susciten molt interès per als mateixos centres educatius”.

L’alumnat de Simón va aconseguir el viatge a Barcelona. “Durant un cap de setmana frenètic, l’alumnat poleix la seva idea a través d’un munt d’activitats de prototip, venda i comercialització, màrqueting, etcètera —narra el docent—. Els meus nois no estaven preparats per a un cap de setmana tan competitiu”. Tant va ser així que van recórrer a un curs de *mindfulness, recorda el professor, per a gestionar el seu estrès i ansietat: “Interessava que fossin una espècie de robots”, il·lustra Simón. Per a ell, probablement hauria de veure el context dels seus estudiants: “Ells provenen d’un entorn rural, i allí hi havia col·legis de grans urbs, amb la lliçó molt apresa i segurament amb molts més referents d’aquest tipus, a part d’alumnat de col·legis privats que a vegades tenen activitats extraescolars sobre inversió i finances”.

Glòria Millàn ha participat aquest últim curs amb el seu alumnat de 4t de l’ESO d’un institut de Pont de Vallecas, a Madrid, en el programa Finances per a Joves de La Caixa. “Hi ha una edat en la qual els xavals han d’anar sabent sobre aquests temes, ja que es trobaran el mercat laboral i després passa el que passa: contractes barats, hipoteques basura, etcètera”, exposa. En aquest marc, li van recomanar el programa de La Caixa: “Jo buscava una mica més de finances ètiques, responsabilitat social corporativa o consum sostenible, però vaig voler provar”. Oferien un total de quatre cursos. “Vaig triar dos: endeutar-se amb sensatesa i inversió responsable. Què és un préstec, una targeta de dèbit, una targeta de crèdit, títols de renda fixa, variable, fons d’inversió, una acció…”, enumera Millàn. “Per a un xaval de 15 anys em semblen temes bastant llunyans. Eren xerrades de 50 minuts molt tècniques i no massa interactives, no hi havia construcció de coneixement conjunta”, exposa la docent.

L’economia impartida en el sistema educatiu presenta amb aparença neutral al sistema capitalista com a únic model possible, i a l’economia neoliberal com a únic paradigma econòmic realista. Qualsevol intent de sortir-se d’aquí es converteix en una batalla contra les grans editorials. El que sempre s’ha conegut com a currículum ocult es transforma cada vegada més en un currículum més explícitament neoliberal.

Des de fa anys, en *FUHEM elaboren els seus propis materials educatius de tal forma que permetin abordar una educació ecosocial. ”Els materials didàctics que elaborem serveixen perquè l’alumnat treballi, però també perquè el professorat es formi durant el procés d’elaboració d’aquests”, sosté González, convençut que l’últim material didàctic elaborat entorn de la idea de *Gaia ha servit perquè el professorat descobreixi les implicacions d’aplicar una cosmovisió ecològica al procés d’ensenyament. “La vocació d’aquests materials és universalista: estan concebuts com un banc de recursos que el professorat utilitza i modifica sota el seu criteri, i estan oberts a la resta de la comunitat educativa”, afegeix.

ACS, Clece, Eulen, Microsoft, Google o Amazon són algunes de les grans empreses amb major implantació en la gestió de serveis de seguretat, neteja i manteniment d’ascensors, o de gestió d’escoles infantils i d’infraestructures digitals

La progressiva externalització dels serveis de neteja o d’activitats extraescolars, la provisió de serveis vinculats a l’execució del currículum educatiu o els contractes de subministrament d’equips informàtics —habitualment baix condicions laborals precàries i sense criteris de contractació pública responsable— també són qüestions paleses. ACS, *Clece, *Eulen, Microsoft, Google o *Amazon són algunes de les grans empreses amb major implantació en la gestió de serveis de seguretat, neteja i manteniment d’ascensors, o de gestió d’escoles infantils i d’infraestructures digitals, qüestió remarcable amb la previsible digitalització de l’ensenyament.

Un nou significat per a l’economia

El conflicte entre economia i vida travessa les societats. En societats de mercat, l’economia juga un rol preponderant en el conjunt de decisions que es prenen, per la qual cosa sembla evident que es necessita resignificar el concepte d’economia perquè contribueixi a noves transicions ecosocials. La nova *LOMLOE podria presentar una oportunitat en aquest sentit, però Anguita recorda que el text “beu d’una reforma de llei ja elaborada pel PSOE durant els seus mesos de govern en solitari en 2019, no de la participació ni de la interlocució amb els agents socials i educatius”, per la qual cosa no respon, sosté, “a les aspiracions dels agents que durant els últims anys ens hem agrupat entorn de la reforma de la *LOMCE“. En relació amb la introducció de continguts ecosocials, González valora que “tot apunta al fet que els temes de sostenibilitat tindran un paper rellevant, la qual cosa ha de ser valorat positivament”, però matisa que la nova llei també “piga de falta d’ambició perquè el seu enfocament segueix molt emmarcat en un paradigma de creixement econòmic continu i permanent”.

No obstant això, revertir el procés d’entrada de les grans empreses en el sistema educatiu, adverteix Anguita, no serà senzill i requereix un canvi cultural de fons: “És molt difícil moure els continguts curriculars, i probablement l’única forma és a través d’un moviment de la societat que exigeixi el blindatge dels serveis públics essencials i del seu finançament, que és el que fa disminuir les possibilitats de la seva mercantilització”, conclou la professora.

 

CATEGORIES

ETIQUETES

Suscríbete al boletín de RedEFES

newsletter