El passat 22 de juny, ens vam trobar en l’Hika Ateneu de Bilbao per a celebrar la trobada «Avançant cap a un Currículum de l’Economia Social i Solidària», en el qual comptem amb la intervenció de Javier Eguiara Arrazola (Associació Finances Ètiques; Euskadi), Sofia Muñoz Fernández (FETS – Finançament Ètic i Solidari; Catalunya) i la nostra convidada estrella Heloïsa Primavera (Xarxa Llatinoamericana de i Solidària), que va venir a visitar-nos des de l’Argentina. Malgrat ser una trobada presencial, es va retransmetre també a través del Facebook de Finantzaz Haratago i la plataforma Zoom.
Javier Eguiara va ser el primer a prendre la paraula, i ens va parlar sobre la intervenció de Finantzaz Haratago en el VI Congrés Internacional d’Estudis del Desenvolupament (VI CIED), que es va celebrar a Barcelona del 8 al 10 de juny, sota el lema «Pau, Seguretat i Desenvolupament: transformacions i desafiaments». Des de Finantzaz Haratago, es va presentar un pòster sobre la Campanya per un Currículum Global de l’Economia Social i Solidària i la Universitat del Bon Viure.
Javier va comentar que l’objectiu de participar en el congrés va ser «continuar fent xarxa» i convidar a persones, entitats i institucions «a col·laborar per a continuar traient diferents propostes pedagògiques».
Li va seguir Sofia Muñoz, que va començar parlant de la Xarxa per una Educació en Finances Ètiques i Solidàries (RedEFES) i els diferents espais que es poden trobar en la seva pàgina web: el banc de recursos, el fòrum de debat, les experiències pedagògiques, un blog…
També va exposar altres experiències impulsades per FETS, orientades a l’aprenentatge i servei: jornades, tallers, visites d’estudiants, simulacions de banca ètica… «Ens dediquem a difondre les finances ètiques i la sensibilització és una part important del nostre treball», va esmentar Sofia.
Finalment, va anunciar que recentment havien difós els resultats de l’estudi participatiu Finetikas, en la qual van participar 12 joves per a conèixer les percepcions de la joventut sobre les finances ètiques i les barreres que troben per a implicar-se en elles.
La mirada posada a Amèrica Llatina
Després de diverses trobades virtuals, per fi vam poder gaudir presencialment d’una ponència de Heloïsa Privamera, amb la qual vam aprendre sobre l’economia social i solidària i les monedes socials d’Amèrica Llatina.
«L’economia social i solidària a Amèrica Llatina va néixer en l’època de les dictadures militars, a Xile, al Brasil, a l’Argentina, en els altres països de la regió… Però es va anar organitzant molt lentament». Així va començar Heloïsa la seva intervenció. I és que, a l’Argentina, quan parlen d’economies transformadores, parlen d’economia social, solidària, feminista, pagesa i indígena. «Ja no tenim més espai per a agregar més paraules», va fer broma Heloïsa.
En la Xarxa Llatinoamericana de Socioeconomia Solidària treballen des de l’educació transformadora per a aconseguir una economia transformadora, «perquè volem un altre tipus de vida. Entenem que la que tenim no ens agrada, que està esgotat [el model econòmic]».
Heloïsa Primavera va parlar sobre les monedes socials, que no estan basades en una moneda oficial. Són monedes de crèdit mutu directe; «cada vegada que fas una transacció estàs estalviant en la moneda oficial».
Va esmentar cinc monedes: el «parell» a l’Argentina, el «muyu» a l’Equador, el «sol» a l’Uruguai, el «pètal» a Xile, la «lluna» a Colòmbia… Durant la pandèmia, cada mes, representants d’aquestes monedes feien reunions virtuals per a trobar-se i compartir experiències. «Paradoxalment, no hauria estat possible sense la pandèmia, perquè hauríem estat ocupats en els territoris locals», va aclarir Heloísa. En el període pandèmic, aquestes monedes van ser, a més, una gran alternativa i ajuda per a les famílies, per a fer front a la crisi econòmica.
