Artícle publicat a LaCoordi i l’Escola Lliure el Sol el 27 de novembre 2021.
Quin coneixement tenen les persones joves de les economies transformadores? Fan ús de les finances ètiques? Compren productes de comerç just? Segueixen els principis de l’economia social i solidària? Al llarg de la segona quinzena de novembre, a l’Escola Lliure el Sol, va fer el monogràfic «Diguem les coses pel seu nom: economies anticapitalistes a l’escola» de la mà de LaCoordi – Comerç Just i Finances Ètiques. La formació ens va permetre reflexionar sobre les alternatives econòmiques amb perspectiva local-global, aprofundint en les seves oportunitats i reptes, i vinculant-ho al dia a dia de les entitats educatives.
El monogràfic partia d’analitzar el capitalisme com un sistema que falla a molts nivells: sobreexplotació dels recursos, destrucció del medi, relacions cisheteropatriarcals, (neo)colonialisme, explotació infantil… A partir d’aquí, vam explorar els quatre grans moviments de les economies transformadores, que són les economies feministes, l’agroecologia, els procomuns i l’economia social i solidària, inclòs el comerç just i les finances ètiques. Quines alternatives a les pràctiques capitalistes aporten cadascuna d’elles i com es complementen? Però també, quins són els grans debats i contradiccions en les que es mouen? I tot plegat, ampliant la mirada més enllà d’allò local per tenir en compte també les relacions entre els anomenats Sud i Nord Global i els seus impactes.
En la sessió del 23 de novembre, FETS, va poder aprofundir en les finances ètiques com a alternativa a la banca convencional. Aquest espai va ser una oportunitat per a reflexionar sobre els impactes del sistema financer a escala local i global, i donar a conèixer les alternatives de les finances ètiques i solidàries, però també de conèixer les opinions dels i les joves envers les seves finances i els seus valors. Així, amb les Finétikas es va organitzar dos debats per tal d’aprofundir i recollir aquestes perspectives i ampliar l’estudi participatiu “Joves i Finances ètiques“. Un exercici molt interessant que ha permès aturar-se i qüestionar si els nostres diners estan en coherència amb els nostres valors.
També vam fer una introducció al comerç just, que busca acabar amb les asimetries i vulneracions de drets que es produeixen en les cadenes de subministrament internacional. El treball sobre el comerç just es va completar amb una ponència de la cooperativa Alternativa3, elaboradora de cafès, xocolates i sucres, entre d’altres productes de comerç just. Finalment, vam tenir un espai per preguntar-nos i compartir de quina manera incorporem les alternatives econòmiques a les entitats educatives, tant en clau pedagògica – com eduquem en aquestes alternatives? – com en clau organitzativa – com deixem de reproduir pràctiques capitalistes?
Durant el monogràfic hem identificat diverses iniciatives transformadores que les entitats ja duen a terme, com les pràctiques assembleàries i d’autogestió, i la sensibilització en matèria de sostenibilitat. Però també hem recollit noves accions i reptes de futur: més formació, sensibilització i canvis en hàbits de consum. Tot plegat amb l’objectiu de fer política en clau pedagògica i organitzativa des de les entitats per tal de transitar cap a un sistema més just i sostenible que no deixi ningú enrere.
